Propietats saludables de l'orxata

Font: Horchata de chufa. Por Photocapy. https://flic.kr/p/a7MNa (CC BY-SA 2.0)

Segur que ja has experimentat la sensació de tocar el cel en beure un got d'orxata ben fred en un calorós dia d'estiu. Però probablement saps molt poc sobre la xufa, el procés d'elaboració de l'orxata i les seues propietats medicinals.

L'orxata de xufa és una beguda d'origen vegetal, elaborada a partir de tubercles d'una planta, les xufes (Cyperus esculentus). Les xufes tenen una grandària similar a la d'una avellana i el seu sabor és semblat a una nou molt dolça.

Per a l'elaboració de l'orxata, les xufes són picades, espremudes i barrejades amb aigua i sucre. De la mescla resulta una beguda amb aspecte de llet, de sabor agradable i molt dolç.

L'orxata de xufa és una beguda amb un important valor energètic i nutritiu, i a més ens podem beneficiar de les seues propietats digestives, que ajuden al procés de la digestió i a tractar el meteorisme i la flatulència.

Aquesta beguda mediterrània és tradicional a la Comunitat Valenciana, on es conrea històricament, i en 1995 es va crear la Denominació d'Origen Xufa de València.

Per a saber més informació sobre les propietats saludables de l'orxata, t'anime a que visites la web del Consell Regulador D.O. Xufa de València.

Aliments i ADN

No hi ha dubte que els factors ambientals tenen una forta implicació en l'estat de salut i en el desenvolupament d'algunes malalties. Entre aquests factors ambientals, la composició bioquímica del que mengem té un paper fonamental.

D'altra banda, se sap que l'àmplia varietat de respostes als aliments que es poden observar d'un individu a un altre es deuen en gran manera a informació codificada en l'ADN, l'expressió del qual va sent modulada per la interacció amb l'entorn, incloent la dieta i estil de vida.

La genòmica nutricional és una disciplina que estudia aquesta relació entre informació genètica, dieta i salut. Ho fa a través de dues branques principals, la nutrigenética i la nutrigenómica.

Aquesta edició del programa Tres 14 mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.

Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir-se saludables.

Programa Tres 14

L'aigua, imprescindible per a la vida

L'aigua és un element imprescindible per a la nostra salut i n'hauríem de consumir entre un litre i mig o dos diaris. Així ho posa en relleu la dietista Katia Durich en el tercer capítol d''A la vostra salut' que incideix en la importància d'estar ben hidratats, tenint en compte les tres funcions de l'aigua: de transport, estructural (més del 50% del nostre cos és aigua) i de regulació de la temperatura del cos.

‘A la vostra salut’ es una proposta de Fundació Crèdit Andorrà per fomentar els hàbits saludables. Un programa divulgatiu destinat a tots els públics on es donaran consells fàcils d’incorporar al dia a dia i relacionats amb l’alimentació, la salut, l’activitat física o l’actitud personal. Entre els temes que s’abordaran hi ha aspectes com els beneficis de menjar en família, l’alimentació equilibrada, la dieta dels esportistes, consells per millorar la salut postural, el colesterol, les al·lèrgies o la precaució amb el sol. També es donaran recomanacions per moure’s cada dia, per a la pràctica de l’esquí, per mantenir en equilibri el cos i la ment o per envellir de manera saludable. 

Capítol 3 'A la vostra salut' - L'aigua, imprescindible per a la vida

Els minerals

Els minerals són els components inorgànics de l'alimentació, és a dir, aquells que es troben a la naturalesa sense formar part dels éssers vius. Desenvolupen un paper importantíssim dins el nostre organisme, ja que són necessaris per l'elaboració de teixits, per la síntesi d'hormones i per a la major part de les reaccions químiques en les quals intervenen els enzims. 

Es poden dividir els minerals en tres grups: els macroelements que són els que l'organisme necessita en major quantitat i que es medeixen en grams, els microelements que es necessiten en menor quantitat i que es medeixen en mil·ligrams i , finalment, els oligoelements que fan falta en quantitats petitíssimes de l'ordre de micrograms (milionèssimes de gram). 

A més dels descrits per la funció materials, cal citar que n'hi ha molts que tenen també altres papers, com, per exemple el sodi, el potassi, el magnesi, els clorurs..., que faciliten la regulació hídrica i altres accions químiques, i una llista com el ferro, el calci, el sofre, el iode, el fluor, el seleni..., que són elements que també intervenen en la dinàmica de la vida cel·lular.

Font: Nutrition. Por Hamza Butt. https://flic.kr/p/WAKVZN (CC BY 2.0)

Les vitamines

Font: Wall_Food_10474. Por Michael Stern. https://flic.kr/p/pPXeVE (CC BY-SA 2.0)

Les vitamines són substàncies orgàniques imprescindibles en els processos metabòlics que tenen lloc dins la nutrició dels éssers vius. No aporten energia, ja que no s'utilitzen com a combustible, però sense elles l'organisme no seria capaç d'aprofitar els elements constructius i energètics que ens ofereix l'alimentació. Normalment l'utilitzen a l'interior de la cèl·lula com precursors dels coenzims, a partir dels quals s'elaboren els enzims que regulen les reaccions químiques que donen vida a la cèl·lula. 

Les vitamines han de ser aportades per l'alimentació, ja que el cos humà no pot sintetitzar-les. Una excepció és la vitamina D, que es pot formar a la pell amb l'exposició al sol, i les vitamines K, B1, B12 i àcid fòlic, que es formen en petites quantitats en la flora intestinal.

Amb una dieta equilibrada i abundant en productes frescos i naturals, disposarem de totes les vitamines necessàries i no tindrem necessitat d'un suplement de farmàcia o herbolari.

Existeixen dos tipus de vitamines: les liposolubles, que es dissolen en greixos i olis, i les hidrosolubles, que es dissolen en aigua. 

Els lípids

Els greixos que ingerim procedeixen de dos punts: les que afegim als aliments (oli, mantega, etc.) i les que contenen aqueixos mateixos aliments (les diferents carns, encara aportant fonamentalment proteïnes, també aporten grasses).

Són els nutrients amb més capacitat energética, però també són imprescindibles per a altres funcions com l'absorció d'algunes vitamines (les liposolubles), la síntesi d'hormones i com a material aïllant i de recobriment d'òrgans interns. També formen part de les membranes cel·lulars i de les beines que envolten els nervis.   

Podem ingerir lípids provinents dels els olis vegetals (oliva, blat de moro, gira-sol, cacauet...) rics en àcids grassos insaturats, i en els greixos animals ( cansalada, mantega, llard de porc...) rics en àcids grassos saturats. Malgrat que els greixos dels peixos contenen majoritàriament àcids grassos insaturats.

Font: Jarra bola aceite de oliva esencia andalusi. Por Esencia Andalusí. https://flic.kr/p/r31dLu (CC BY-SA 2.0)

Els lípids o greixos són la reserva energètica més important de l'organisme dels animals. Això es deu a que cada gram de greix produeix més del doble d'energia que els demés nutrients, cosa que fa que per acumular una determinada quantitat de calories, només sigui necessari la meitat de greix del que seria necessari de glucogen o de proteïna.

Els greixos que el cos no consumeix no s'eliminen, sinó que s'emmagatzemen, la major part sota la pell (en el teixit adipós) i serveixen per a donar energia quan s'esgoten els glúcids. Són molt fàcils d'acumular, però molt difícils d'eliminar.

Els glúcids

Els glúcids, o també anomenats hidrats de carboni, són components formats per àtoms de carboni, hidrogen i oxigen. La funció principal dels glúcids és aportar energia, però també formen part d'algunes estructures de l'organisme (juntament amb els greixos i les proteïnes). Podem obtenir-los a partir d'aliments vegetals (cereals, tubercles, llegums, verdures, hortalisses, fruites, mel, sucre, pa, creïlles, pasta) o animals (llet i els seus derivats bàsicament).

També se'ls crida sucres, encara que no tots són dolços. Alguns són simples com la: glucosa, fructosa (sucre de la fruita), lactosa (sucre de la llet) i la sacarosa (sucre de canya o de remolatxa). Totes elles són font d'energia immediata.

Uns altres són complexos, formats per moltes molècules simples com: el glucogen (glúcid que s'emmagatzema en el fetge), midó (principal glúcid de la creïlla i la farina), són els components fonamentals de la dieta.

Altres polisacàrids com la cel·lulosa (glúcid que forma la paret de les cèl·lules vegetals), o la quitina que forma la paret vegetal dels fongs o l'exosquelet dels insectes no pot ser digerida per presentar enllaços de tipus beta, constituint el que es coneix com a fibra vegetal.

Font: Wall_Food_10481. Por Michael Stern. https://flic.kr/p/q77Z14 (CC BY-SA 2.0)

Les proteïnes

Font: Pure Beauty. Por Jeff Attaway.  https://flic.kr/p/au2SfF (CC BY 2.0)

Les proteïnes són els nutrients que desenvolupen el major nombre de funcions en les cèl·lules de tots els éssers vius i formen la majoria d'estructures del nostre cos.

Podem dir que bàsicament els nostres teixits estan formats de proteïnes (músculs, tendons, pell, ungles...) i, a més a més, també tenen funcions metabòliques i reguladores (transport de gasos i minerals,  contracció muscular, transmissió del impuls nerviós, hormonal, etc.)

Les proteïnes estan formades per àtoms de carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen, i a més a més solen tenir sofre, fòsfor, entre d’altres. Aquests àtoms s'uneixen formant els aminoàcids, que són les unitats bàsiques que componen les proteïnes. Existeixen uns vint tipus d'aminoàcids diferents, que poden col·locar-se en qualsevol ordre i repetir-se de qualsevol manera.

Una proteïna mitjana està formada per uns cent o dos-cents aminoàcids alineats, cosa que dóna lloc a un nombre de possibles combinacions aclaparador. Les proteïnes són especifiques de cada persona i la seva síntesi depèn dels gens de cadascú.

Podem distingir entre proteïnes d'origen vegetal (els fruits secs, la soja, els llegums, els xampinyons i els cereals complets) o d'origen animal (les carns, els peixos, les aus, els ous i els productes làctics). Les proteïnes d'origen vegetal, preses en conjunt, són menys complexes que les d'origen animal.

Per a poder assimilar les proteïnes ingerides en la dieta, abans han de ser partides i convertides en els seus diferents aminoàcids. Aquesta descomposició es realitza a l'estómac i a l'intestí, sota l'acció dels sucs gàstrics i els diferents enzims. Els aminoàcids obtinguts passen a la sang, i es distribueixen pels teixits, on es combinen de nou formant les diferents proteïnes específiques de la nostra espècie.

Més informació ací

Tipus d’Aliments

Els aliments

Els aliments són productes orgànics d’origen agrícola, ramader o industrial, el consum dels quals proporciona a l’organisme, els nutrients necessaris per poder dur a terme la funció de nutrició. Els aliments (sòlids i líquids) són habitualment barreges molt complexes de nombrosos nutrients. Cap aliment, per si sol, aporta tots els nutrients que necessitem. Només la llet materna, i en una etapa concreta de l’ésser humà (infant lactant), és un aliment complet.

Els humans necessitem incorporar amb la nostra dieta una sèrie de nutrients que considerem bàsics. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids, les vitamines, les sals minerals i l’aigua.

• Les proteïnes. Els aminoàcids són les unitats bàsiques de les proteïnes. Vuit d’aquests vint aminoàcids són considerats essencials (imprescindibles) per a l’organisme i han de ser ingerits a través de la dieta perquè no es poden obtenir de cap altra forma.
• Els glúcids també dits hidrats de carboni, carbohidrats, sucres…
• Els lípids. Els lípids són nutrients bàsics.
• Les vitamines i els minerals, compleixen moltes funcions vitals en el cos.
• L’aigua, tot i que no la podem considerar un nutrient bàsic, és l’element majoritari del nostre organisme i és imprescindible per a la vida. Sense aigua no podem viure!

 

Els nutrients

Els nutrients realitzen bàsicament tres funcions, dins el nostre cos:

• Funció energètica: alguns nutrients es reserven per a produir energia. És el cas dels glúcids, principal combustible de les nostres cèl·lules. La glucosa és la molècula que utilitzen les cèl·lules en la respiració cel·lular (la reacció de combustió oxidativa que té lloc dins el mitocondri que proporciona energia). Els lípids també tenen una funció energètica de reserva.
• Funció plàstica o de construcció: els nutrients són els elements que s’utilitzen per a fabricar i reparar les pròpies estructures. Les proteïnes i el calci (mineral) ajuden al creixement i a renovar els teixits.
• Funció reguladora: alguns nutrients, com vitamines, sals minerals, tenen una important funció en la regulació de moltes reaccions metabòliques. Protegeixen de les malalaties i vigilen el bon funcionament del cos.

Font: http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/2-nutricio-i-alimentacio-aparell-digestiu/

La piràmide alimentària

Dins d’una dieta equilibrada s’ha de menjar la quantitat i la varietat d'aliments necessaris segons l'activitat física i l’edat de cada persona.

No hi ha cap aliment que per si sol aporte tots els nutrients que el nostre organisme necessita. Així doncs, només la varietat de productes i la ingesta de les racions adients de cadascun d’ells permetran gaudir d’una bona salut.

Una dieta serà equilibrada si es mengen cada dia aliments de tots els grups de la PIRÀMIDE DELS ALIMENTS en les quantitats recomanades.

L’OMS recomana consumir 5 racions de fruites i hortalisses al dia per persona.

Aquestes 5 racions equivalen a uns 400 grams al dia en infants (de 3 a 6 anys) i a uns 600 grams en adolescents i adults.

http://www.5aldia.es/ca/piramide.php

Les fruites i les hortalisses aporten nutrients essencials per al cos humà gràcies a la seva riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i carbohidrats. Però no és aquest l’únic motiu pel qual cal ingerir, diàriament, 5 o més racions d’aquests productes frescos. La prevenció de malalties que apareixen a l’edat adulta s’ha d’iniciar durant els primers anys de la nostra vida. Ja de grans, la ingesta de productes frescos consolidarà uns hàbits alimentaris saludables, que constituiran el fonament per mantenir un estat nutricional adequat i un bon nivell de salut.

Joc piràmide alimentària

¿Nutrició = Alimentació?

A voltes es parla de nutrició i d'alimentació indistintament però, aquests conceptes són sinònims?

Nutrició:

•       És una de les tres funcions vitals dels éssers vius (Nutrició, Interacció i Reproducció).

•       La nutrició és el conjunt de processos que permet als organismes utilitzar matèria i energia dels nutrients per a poder realitzar les seues activitats vitals. És un procés inconscient i involuntari en el qual intervenen diversos òrgans i aparells.

•       Les principals funcions de la nutrició són:

1. Obtenir energia necessària per a la vida de l'organisme.

2. Obtenir matèria per a construir i reparar teixits danyats o que calga renovar-los.

3. Obtenir substàncies reguladores, com les vitamines, perquè es puguen produir les reaccions químiques en l’organisme.

Font: Wall_Food_10213. Por Michael Stern. https://flic.kr/p/pPSmxM (CC BY-SA 2.0) 

Alimentació:

•       És el conjunt de processos pel qual incorporem aliments al nostre organisme, d'una manera conscient i voluntària.

Font: Wall_Food_10207. Por Michael Stern. https://flic.kr/p/q783B2 (CC BY-SA 2.0)

“Una persona pot estar ben alimentada però estar mal nodrida si ha menjat molts  aliments però aquests no contenien els nutrients necessaris per al correcte funcionament de l’organisme”